La població

Les primeres dades de població es remunten a finals del segle XV quan el terme, aleshores format per bona part de les terres dels actuals municipis que l'envolten, tenia unes 32 famílies. Aquest nombre s'incrementà fins a 41 al llarg del segle XVI i a principi del segle XVII ja hi havia uns 238 h. Al començament del segle XVIII, la població era pràcticament la mateixa que cent anys enrere, però des d'aleshores experimentà un cert increment, tot i que no és fins al començament del segle XIX que es donen els màxims ritmes de creixement.

Entre el 1842 i la data del primer cens modern, la població del terme va créixer el 3,5%, després que el 1840 Muntanyola s'hagués constituït territorialment com el terme  que ara coneixem. Després d'arribar als 580 h la població davallà gairebé en mig segle als 176 h. Amb tot, les primeres dècades del nou segle i els anys de guerra i postguerra no afectaren negativament la població, que entre el 1900 i el 1950 es mantingué i fins i tot experimentà un increment absolut de 30 persones.

Els anys de desenvolupament industrial dels termes veïns de la Plana provocaren una sèrie de migracions que foren la causa de l'actual despoblament del terme. Així, entre el 1950 i el 1970 la població davallà el 2,7%, tot i que fou durant els anys de la crisi econòmica que es donà un major ritme de creixement negatiu, ja que entre el 1970 i el 1975 la població del terme experimentà un descens del 4,8%. Si be al llarg de la dècada del 1980 la població experimentà una tendència a davallar, en l'actualitat es pot considerar que Muntanyola passa per una fase de creixement, al cens  a 1 de gener de  2006 era de 466 habitants. A 1 de gener de 2013, 585.

Cal esmentar que la població de Muntanyola en concentra en el  sector de Fontanelles que es el sòl urbà i disseminada en habitatges rurals.

Altres enclavaments

Al terme destaquen dos enclavaments que físicament es troben en terres de la subcomarca del Lluçanès:

  • La cal de Caraüll, que pertany al municipi de Muntanyola, està estretament vinculada amb el passat d'Osità. Situada a la capçalera de la riera se Segalers, forma un ample sector entre els termes de Sant Bartomeu del Grau i Santa Maria d'Oló. Esmentada dins el terme dels castell d'Oristà del 943 al 945, aleshores tenia ja l'església de Sant Genís, parròquia independent entre els segles XI i XIII i sufragània d'Oristà des del XV. A partir del segle XIV gaudí d'autonomia civil i es convertí en una quadra amb batlle propi, dins al 1840, que fou agregada a Muntanyola.

    Les masies més antigues són Can Oliveres i Pedraltes, i pertanyien a la seva parròquia, dins el terme d'Oristà. Caraüll, Bujons i les Deveses. L'església de Sant Genís de Cararüll fou reconstruïda al segle XVIII, i no té culte des del 1936; a 1,5 km a ponent hi ha les restes d'una església natrior de característiques romàniques.
     
  • També pertany a Muntanyola l'enclavament de la Muntada , entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau, nom d'una antiga masia, situada a la carretera de Vic a Olost.

Imatges i vídeos

Història del municipi de MuntanyolaLocalització - MuntanyolaMasia - MuntayolaCastell dels Moros (sector Munter) - MuntanyolaRutes interés - Muntanyola

Continguts del web relacionats

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 29/09/2017 11:29